He viatjat a través de la ciutat i he arribat a un lloc estrany
on les paraules tenien un significat que no acabava de encaixar
en les coordenades del meu localitzador d’idees.
He acceptat les normes que he donat per bones.
He assentit amb el cap quan m’han cridat pel meu nom.
He llegit els noms i he apuntat els nombres.
Llavors he parlat.
He provat de llegir vocalitzant les paraules
que m’havien dictat amb veu alta i clara.
He mirat al cel i he vist força núvols.
He mirat endavant i he vist formes i colors.
He explicat a tothom el que veia i no creia.
Quan he volgut adonar-me, ja era massa tard.
Una ma amiga m’ha fet arribar
sis bitllets arrugats amb la cara d’un gargot
de nas llarg i olleres de pasta.
Em fan nosa, em cremen a la butxaca
quan , a través de la ciutat
torno cap a casa.
