Sempre tenia molta pressa. Sempre arribava tard. Tenia moltes coses a fer, i volia arribar a fer-les totes. No tenia temps ni de dormir. De tant en tant algú li deia: “Descansa una mica, que un també ha de descansar!”. Ell sempre contestava: “Ja tindré temps de descansar, ja... El dia del Judici!”.
Va arribar el dia del judici, i va arribar tard. S’havia adormit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada