I
Tota la veritat. Res més que la veritat.
Cap a on vols anar? Ara s’encreuen els camins.
El cor et diu ... que en penses?
Has de ser sincer. Tota la veritat.
Tres camins, Tres, amb la tornada.
Si el pensament més llarg arriba a l’horitzó
retornen, com a onades dels sentiments més curts.
Pedra i ploma, camí i parada.
Sents el que penses? Entens el que dius?
Dos camins, ma esquerra, ma dreta.
Cap dels dos et portarà on tu vols anar.
Malgrat això, la nit fosca creix darrera teu.
Després de tot tornar no és una tria,
ets obligat a mirar endavant,
allò que es tan fàcil de dir
i tan difícil de fer.
II
No hi ha pedres que marquin el camí.
Cap senyal no t’ajudarà. Només l’horitzó
i la “y” grega de les tres alternatives.
Ni un arbre, ni una planta que t’indiqui
si cap a una o un altre banda la Natura és més amable.
El cel és buit, ni tan sols el vol d’un ocell
et pot suggerir si hi ha aigua o menjar a prop, o més lluny.
Tampoc no n’hi ha vent que bufi i que t’empenyi
Ni núvols que amenacin pluja aquí o allà.
Mentrestant, la foscor t’empaita pel darrera.
No, no pots tornar per on has vingut.
Aixeca el cap, mira cap endavant.
Allò que es tan fàcil de dir
i tan difícil de fer.
III
Tota la veritat. Et pots enganyar.
Ajupir-te a terra i tancar els ulls. No voler veure ni la foscor que t’empaita,
ni els camins que t’esperen.
Pots somiar en móns fantàstics on hi ha menjar i beure gratis,
on la vida és fàcil i el dolor no existeix.
Estàs cansat, i amb molt de gust t’estiraries a terra,
i dormiries, potser només una estona.
Però això seria no dir tota la veritat.
Seria dir mentides, i dir-te les a tu mateix.
No tens temps per fer becaines.
Ja descansaràs quan arribis a on has d’arribar.
T’has d’afanyar.
Cada vegada es fa més fosc darrera teu.
Pensa. Decideix. Segueix endavant.
Allò que es tan fàcil de dir
i tan difícil de fer.
IV
Has decidit tirar per l’esquerra. Camines amb energia.
No ha estat una decisió fàcil.
Però quina decisió ho es, de fàcil?
No ha estat una decisió política.
No hi havia cap ideologia en joc.
Ha estat l’atzar.
El camí aviat s’il·lumina,
la vegetació creix per tot arreu.
Cases llunyanes, pagesos treballant,
on hi havia desert i pedres
ara hi ha vida.
Què hagués passat si hagués anat per l’altre banda?
Potser el sol també hagués sortit?
Potser hauria arribat al mateix poble?
Tal vegada només era qüestió de decidir-se,
allò que es tan fàcil de dir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada