140 CAMINS

I

Quan a la matinada un record et sacseja de cop i volta,
tot d’una sembla que algú t’ha colpejat el pit.
No, ets tu mateix , el teu pensament
qui t’ha colpejat.
I et regires, o , directament, saltes de llit .
Respires i escoltes el silenci.
Es quan penses que hi ha camins i hi ha cruïlles
que no haurien de ser-hi. Hi son, però,
per a la teva desgràcia .
Decidir, és , tanmateix, part de la vida, i part del camí.
Sense cruïlles no tindríem la sensació de disposar del nostre destí.
Un camí sempre recte és un camí escrit
per algú altre que no ets tu mateix.

II

T’alliberes de la memòria i tot el teu cos tremola.
Es la tremolor la que et treu del damunt el record.
És, però , no més, un instant de debilitat
que descarrega la tensió.
Et passen pel cap moments concrets. Penses
que, de tota manera, val la pena continuar.
Que un minut es prou temps per que hi càpiguen
unes quantes vides .
Un minut. “La vida es eterna en cinco minutos”
Quants camins hi poden cabre en cinc minuts?
Molts camins i moltes cruïlles, més corbes i també pujades.
El calfred t’ha desvetllat. Ara serà més fàcil
concentrar-se en les coses bones.

III

Compartir és el més difícil de tot.
Com es comparteixen les coses que no es poden explicar?
Si un se sent envoltat d’una campana de vidre,
no més es poden donar cops a les parets,
potser es tracta d’això : punt , ratlla , punt , punt...
Si, deu ser això, les paraules son successions de punts i ratlles,
tu i jo ens comuniquem amb cops de Morse, S.O.S ,
save our souls... Qui salvarà les nostres ànimes?
La campana de vidre tremola amb els cops que hi dono.
Sents les paraules? Jo no més sento tronar.
El que fa més por , es que em caigui a sobra una calamarsada.





IV

El primer que hem de fer és dir les coses pel seu nom.
Quants problemes no ha tingut l’Humanitat per culpa dels eufemismes?
S’ha de ser amable, s’ha de tenir cura amb les formes, sí.
Però tot i sent considerat , s’ha de dir pa al pa, i vi al vi.
O s’ha de dir virtual al que és virtual i real al que és de debò.
Si algú t’ofèn, ho has de dir, mentre puguis.
Si algú no és lleial , s’ha de dir, mentre es pugui.
Ja sabem que no hem de confondre la sinceritat amb la temeritat.
Els eufemismes son els nostres enemics.
Ara bé:
Sobre tot, fes servir sempre eufemismes
quan el teu interlocutor
tingui un canó apuntant-te al cap.

V

Els camins de la nit semblen infinits.
Potser es la foscor el que els multiplica.
T’hi enfrontes i no saps cap on tirar.
La primera decisió desprès de l’ensurt és la més difícil.
El calfred ja ha passat, però vindran d’altres.
No hi pensis.
Agafa ben fort el volant. A les deu i quart.
Mira tranquil·lament cap endavant.
Frueix, “freuen auf” de cada moment.
El que no pots fer es quedar-te a la vorera, plorant i tremolant.
Els camins et portaran per llocs bons i per llocs dolents.
Evita els dolents, busca els bons i pensa que cada error et portarà a un encert.
I no pensis que hi ha mes enllà dels camins.
Tu i els camins, sou la mateixa cosa.