141 VAL LA PENA AIXECAR-SE DE MATINADA

I

M’aixeco quan encara és fosc.
És de nit, però alguna cosa ha canviat a l’ambient.
Escolto.
El silenci es absolut a totes les estances.
Em costa un segon posar-me dret i empènyer la porta.
Obro el llum i el bany sembla una nau espacial.
El so de la dutxa ressona com una cataracta.
Després a la bossa, l’equipatge per sobreviure.
Una ullada a la finestra. Hi ha estels o hi ha núvols?
Ben tancada la porta, baixo les escales.
La matinada em dona un cop al clatell.
Sembla que ha refrescat. Els carrers m’acullen en silenci.
Els carrers estan deserts, però no tant.
Aquí i allà comença la activitat.
És un plaer començar el dia, quan el dia no ha començat.
No més per aquest petit plaer,
val la pena aixecar-se de matinada.


II

El cel de la ciutat no és el cel de debò. És una imitació dolenta.
La contaminació de tota mena no ens deixa veure les estrelles.
Com si fossin les llàgrimes de cocodril del que ha perdut el sol.
Però el més semblant que hi ha a l cel estelat a dins de la ciutat,
és aixecar-se de matinada, i que no funcionin els fanals d’un carrer.
Llavors , com la flama que surt de la boca d’un faquir,
el cel s’il·lumina, i de cop i volta podem veure
l’ Ossa Major, l’Ossa menor, Andròmeda, Cassiopea, Geminis
i tota la pesca.
Després, quan passem al carrer amb els fanals en marxa,
l’ il·lusió desapareix, com li passa als mags dolents.
Però per un moment, hem estat testimonis d’un miracle.
No més per aquest petit plaer,
val la pena aixecar-se de matinada.

III

Les olors del matí son úniques.
Sí, ja ho se , de matinada també s’aixequen els gossos
i els propietaris de gossos,
i surten a passejar amb el noble objectiu d’empastifar les voreres,
si, ja ho se. Però siguem optimistes.
Fixem-nos, sobre tot, en les olors, per exemple dels forns.
Sobre tot en les olors pels voltants de les portes de darrera dels forns i pastisseries.
L’olor del croissant acabat de fer, de la ensaïmada, del brioix,
de les ulleres, de les ulleres de xocolata, del pa,
de les magdalenes, sobre tot de les magdalenes grosses ,
amb les puntes grosses i torrades. L’olor dels panets de Viena,
l’olor dels bastonets de pa, l’olor del cabell d’àngel...
Quan passo davant de la porta d’un forn quan encara és fosc
és com si les olors em duguessin molt lluny.
No més per aquest petit plaer,
val la pena aixecar-se de matinada.

IV

La gent que et trobes caminant pels carrers quan t’aixeques de matinada
també és especial. Sí, ja ho sé, de matinada hi ha borratxos,
hi ha les meuques enrederides, i hi ha els que et volen prendre el que no tens ,
si , ja ho se...
Malgrat tot , hi ha els éssers que, vagin més o menys contents,
acudeixen al sagrat deure de la feina,
o s’afanyen a arribar a la cita amb el metge
o amb l’advocat, o amb la gimnàstica matutina.
Tenen alguna cosa especial a la mirada.
Una determinació, una tranquil·litat de esperit,
una sensació d’haver fet el que calia fer, el que s’esperava d’ells,
el que ells esperaven de si mateixos...
De tant en tant, una d’aquestes mirades s’encreua amb la meva,
i sento que és això mateix el que l’altre ha vist en la meva.
Que ens hem entès.
No més per aquest petit plaer,
val la pena aixecar-se de matinada

V

Aixecar-se de matinada és veure néixer el dia. És el recomençar perpetu.
És una declaració d’amor a la vida. És pensar que tot pot ser millor.
És estar segur de que tot serà millor.
La claror que s’escampa cada vegada més, així ho indica.
Creure’t que tot serà millor, et dona més forces
i és això el que et farà millorar.
El cel clareja, el sol també s’aixeca.
Els estels apaivaguen el seu fulgor.
Finalment arribo al meu destí. És una llàstima que,
després d’aquest principi de jornada
ara hagi de treballar.
Però això és el de menys.
Demà començarà un altre dia, i tornaré a aixecar-me de bon matí.
Tan sols pensant-ho, ja em reanimo.
No més per aquest petit plaer,
val la pena aixecar-se de matinada