142 FINESTRES

I

Qui va inventar les finestres? No parlo de forats a les parets.
Parlo de marcs de fusta, de vidres i de persianes.
Tota aquest tecnologia no més tenia un objectiu :
espiar, veure sense ser vist, mirar allò que no s’havia de mirar.
Les finestres son els ulls de casa teva.
Son els ulls que et permeten veure i son els ulls
que permeten que els altres et vegin.
Per això es van inventar les cortines.
Per fer veure que obríem casa nostra als ulls de la resta del mon,
mentre evitàvem que ens veiessin els veïns,
amb aquells cortinatges de doble, triple o quàdruple capa.
Tema a part son les esmentades persianes.
Sobre tot les de fusta envernissada, resistents a la pluja i a la neu.
Aquelles persianes del Pirineu...!
Que agradable despertar amb la llum del sol tamisada
per unes bones persianes de fusta...

II

Finestres al capdamunt
angelets sota teulada
i un nuvolet vermellós
te la noia que s’amaga.

Finestres al capdamunt
de la llarga torre blanca
no puc veure’t sense llum
i molt menys si tu marxes.

No t’amaguis, vine amb mi.
Es que et fan por les mirades?
Poques passes, dues o tres,
no ens acosten, ens separen.

Finestres al capdamunt
angelets que ens acompanyen.
Digue’m que veus des d’allà,
des de les teves alçades.

“Veig un vaixell de colors
que s’acosta a la muralla.
Obriré per ell els ulls
i veuran la riba franca.”

Finestres al capdamunt
El núvol vermell s’escampa
No deixis que la tristor
amagui la teva mirada.

Finestres al capdamunt
angelets sota teulada
un somriure digne i trist
que em diu adéu i s’apaga.

III

No totes les finestres son iguals.
Hi ha moltes classes. Per començar, les finestres grans,
sinceres, franques, directes.
D’una altra banda, hi ha les finestres petites,
recargolades, tímides, difícils d’obrir.
No és el mateix la finestra que dona a la plaça
que la finestra de l’ordinador ;
ni és el mateix la finestra “oberta al mon “
de la televisió que la finestra de casa d’un amic.
Les finestres poden ser molt i molt interessades.
El punt de vista és fonamental.
Ens poden ensenyar unes coses i amagar d’altres.
Podem creure que son obertes,
i mostrar-nos les coses a través d’un vidre deformant.
El més important quan obres una finestra és saber mirar.

IV

Que és una finestra? El que diferencia una finestra ,
d’un forat a la paret, és la capacitat d’obrir-se i de tancar-se.
L’ésser humà s’ha trencat les banyes per dissenyar sofisticadissims
mecanismes que ens permeten tenir aquesta dualitat
encabida als murs de casa nostra.
Obert, tancat. És el principi d’un sistema binari.
Estem parlant , per tant, d’un dilema quotidià. Un dilema que no és tal.
Obrim les finestres , o les deixem tancades?
No les podem deixar sempre obertes. Això seria la negació de la seva essència.
Per deixar-les sempre obertes, no calia tanta tecnologia.
Haguéssim foradat les parets, i llestos!
Les finestres s’han de tancar. Quan calgui.
Però no sempre. Per tenir-les sempre tancades, no calien tants mecanismes.
Deixant la paret llisa, ja hauria hagut prou!
Aquest és el dilema de les finestres.

V

No t’entestis en sortir per la finestra.
S’entra i se surt per les portes.
Les finestres et poden enganyar.
Poden dir-te que fora hi ha coses maques, la llibertat.
Per el que hi ha no t’agradaria,
t’ho puc jurar.

No vulguis sortir per la finestra.
S’entra i se surt per les portes.
Cauries , hi ha molta alçada.
No es que et vulgui dir el que has de fer.
Es que ho faig pel teu bé, i tu no t’ en adones.

No insisteixis en voler sortir per la finestra.
S’entra i se surt per les portes.
Es perillós abocar-se a l’exterior
i molt més deixar-se anar per la façana.
Qui et penses que ets , l’home-aranya?

T’he dit que no pots sortir per la finestra.
S’entra i se surt per les portes.
Mira que m’obligues a fer, pel teu bé.
Posaré un bon enreixat a aquesta finestra
i s’hauran acabat les temptacions.
Ara tanco la porta amb clau, i fins demà.