Vaig tornar a casa i vaig veure
que no havies tornat
encara.
(Deixaré la clau al pany...)
Després de regirar el calaix
d’aquesta memòria
encara.
(Aquella clau sense clauer...)
Tornar i tornar no està de més
i jo torno i torno
encara.
(El clauer que tant t’agrada!...)
Encara que no tornis més
no deixaré de buscar-te
encara.
(La porta, que no estigui tancada)
Si em veu per un forat, ara
resultarà patètic
encara.
(Més val que la tanqui...)
II
Hom es una paraula que diuen els poetes.
Hom diria encara sona més a poema.
Hom diria que l’home no s’ho empassa ningú.
Hom diria que un home que espera no porta en lloc.
Hom diria que un home que espera una tornada
espera per esperar encara sona més a paraules buides.
Es podria dir que jo espero per esperar.
Aquesta és la tornada.
Aquesta és la tornada.
Aquesta és la tornada.
Hom diria que no tornaràs, que jo soc un imbècil, bavejant.
Hom diria que podria ser realista.
Hom diria que hom tindria raó.
Hom. On ets, hom?
III
Prepararé una festa amb les millors gales.
No coneixeràs aquestes parets corcades!
Guarniré la casa amb aquelles garlandes
que fa anys van sobrar a un Carnestoltes.
Calla! Que no va ser per Carnestoltes!
Que va ser quan aquella sorpresa que volíem dar-te!
Que no va ser sorpresa, ni te la donàrem.
Per que tu sabies que la preparàvem.
Tu sempre ho saps tot, sempre te m’avances.
No se’t pot casar, sempre en moviment
I jo sempre aquí, esperant la tornada
aquesta és la tornada
jo aquí, esperant,
i tu fora de la gàbia.
IV
Arriba el dia, ho se.
Arriba l’hora, n’estic segur.
La meva oïda s’ha aguditzat, per la pràctica
d’escoltar cada soroll que es genera a l’escala.
I el meu pensament escruta les ones hertzianes
com la antena de televisió
que li vaig comprar al “xino”
de la cantonada.
Arriba l’hora, ho se.
Arriba el minut en que, com un àngel
Entraràs per la porta i diràs:
He trigat massa, potser?
Els teus cabells daurats
- o negres, depèn –
suraran a l’aire de la tarda
- o de la matinada -
mentre un gran resplendor
t’il·luminarà l’esquena.
I t’agafaré a coll .
I tot serà ja per sempre.
I no hi haurà més tornada.
V
Ja ets aquí ! He sentit com arribava
un cotxe al carrer. Segur que és un taxi.
Ja ho sabia, que la tornada
estava molt a prop.
No he preparat la casa.
Tenia massa feina.
Les parets es veuen com sempre.
El terra es veu com sempre.
No he netejat la casa.
No he rentat els plats.
No he passat l’escombra.
No he refet el llit.
Jo em veig com sempre.
Sense afaitar. Sense dutxar.
No ho he fet des que vas marxar.
Tenia massa feina esperant la tornada.
Però s’ acabat l’espera.
Ja sento les teves passes a l’escala.
Ha valgut la pena esperar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada