I
La vida et sorprèn sempre.
Quan més segur ets de que la rutina et portarà pel mateix camí
un dia rera un altre,
De cop i volta, la batzegada.
No la veus venir, no saps per on ha vingut.
El cas és que , quan ho vols saber, ja t’ha colpejat la sorpresa.
Gairebé sempre, sorpresa dolenta.
Una punxada et travessa. És la consciència de que el teu destí
t’ha enxampat, i això ja no t’ho pots treure de sobre.
Molt de tant en tant, un cop recuperes la posició,
descobreixes que encara has tingut bona sort.
Els optimistes diuen que tot canvi és positiu,
que l’adversitat ens fa ser mes forts,
i així avança el món,
convertint l’infortuni en un grapat d’esperances.
II
Quan ho hem perdut tot, quan ens hem gastat fins l’últim cèntim,
quan hem reservat totes les energies, i així encara,
ens falta l’alè per encarar la propera pujada,
quan busquem entre els racons de cos i ànima
un bri d’energia que ens permeti continuar caminant,
quan tenim la certesa de que se’ns acaba el temps,
de que se’ns acaben les forces, de que el final es proper,
de que només un miracle ens pot salvar,
és llavors quan necessites la sorpresa de trobar un bitllet petit
a la volta de la butxaca, un tros de pa al fons de la bossa,
un pensament que et faci retrobar les forces perdudes.
De vegades la sorpresa és que, després de haver perdut tot,
després d’estar absolutament buit de cos i ànima,
encara trobes les forces que et calen
per arribar al cim.
III
La sort regeix el mon. La sort governa el mon.
Tot és qüestió de sort. Ni el resultat d’un partit de futbol,
ni les negociacions dels caps d’estat,
ni els càlculs de beneficis de la banca,
ni les previsions dels científics,
no hi ha res en el mon que s’escapi de la influència de l’atzar.
Bona sort! Diem a tothom que ens vol escoltar.
La vida és sort, bona o dolenta.
Bona o dolenta, la fem nosaltres.
La vida, la sort, no entén de moral.
Que ens caigui un piano a sobre des de les altures,
o que ens trobem un bitllet de cent al terra,
és igual de bo o de dolent.
La fortuna no es perversa ni misericordiosa.
No és que les casualitats existeixin.
És que tot al mon és casualitat.
IV
Néixer a un país ric, o néixer a l’Àfrica.
Néixer al desert, o néixer a una ciutat d’Europa.
Estar predestinat per uns gens sans o per una malaltia terrible.
Tenir uns pares educats, intransigents, repressius, abusadors.
Tenir amics, rebre influències.
Llegir un llibre que cau a les teves mans.
Escoltar cert tipus de música.
Ser sensible o insensible a la bellesa.
Tot és atzar, tot és sorpresa.
Surts cada dia al carrer, i penses en el que t’ha fet tal com ets.
Hi ha qui creu que s’ha fet a sí mateix.
No hem de demostrar que s’equivoca.
Si ell és feliç pensant així,
no som ningú per dur-li la contrària.
Ningú no és fa a sí mateix.
Tots som fets de la mateixa matèria:
Tots som fets d’atzar.
V
Tot està relacionat amb l’atzar.
No ens podem escapar d’aquesta ruleta de la vida.
Però tampoc podem quedar-nos asseguts a la vorera,
somrient sense fer res,
esperant que ens arribi la sort.
La sort s’ha de buscar. La fortuna t’enxamparà
si la busques.
Si la busques, potser la trobaràs o no la trobaràs.
Si no la busques, no la trobaràs.
No cal obsessionar-se, però.
No més cal mirar la vida amb optimisme.
Sent realista, sense dramatitzar.
Els moments amargs de la vida s’han d’enfrontar amb dignitat,
passar el dol, treure’n les conseqüències, i mirar endavant.
Llevat d’això, la vida continua.
Hem d’estar atents:
o be vindrà la sort,
o be serem capaços d’adonar-nos
de la sort que ja tenim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada