I
Darrera l’ombra hi una altre ombra. Darrera la paraula hi ha una idea.
L’ombra de la paraula enfosqueix les formes.
I darrera l’ombra s’alça un paraigües.
Si s’obre el paraigües, s’omple la forma
d’una nova vida, d’una nova ombra.
Si s’obre l’ombra, la llum s’apaga.
Venen les fosques, les tristes ombres
que amaguen les formes de les nostres ombres.
Però les ombres fosques dels nous paraigües
no deixen que ens mullin les fosques formes.
II
Darrera l’ombra de la fosca escala hi ha un ull enorme
que ens acompanya, mentre pugem graons
de pedres rares que tenen foscos el cos i l’ànima.
Darrera l’ombra que al portal s’amaga
hi ha cent mil sospirs que ens desconcerten,
tenen el do de dir-nos les coses que d’altres s’entesten en amagar-nos.
Darrera l’ombra que hi a l’escala
hi ha alguna cosa que no se dir-te.
Potser es tan fràgil i tan sensible
que no més pot viure
darrera l’ombra.
III
Darrera l’ombra que hi a la casa hi ha un verd intens que omple les cambres.
Es un verd antic, de pintura vella, d’aquella de les fotos en blanc i negre.
Darrera l’ombra d’aquella casa hi ha fotos tristes, ben emmarcades.
Fotos d’ombres que s’arrepleguen en caixes fosques
que també s’amaguen darrera l’ombra.
Els sorolls antics i les paraules d’ara
no es deixen sentir, perquè hi ha a l’ambient
com un matalàs espès, com un cotó d’aire
que transforma els sons en bombolles sordes.
Darrera l’ombra que et rep a la porta
no diries mai que pots amagar
l’esperança buida d’un dia llunyà.
IV
Darrera l’ombra que hi a aquella estança
es pot ensumar el que ja no s’espera.
Darrera l’ombra dels mobles corcats, hi ha esperits amables,
però sense cap congruència.
La fusta gastada s’esquerda mirant-la.
Els calaixos cansats no aguanten ni el buit.
Hi ha panys esquerdats , hi ha pols i hi ha desànim
a l’aire viciat darrera les ombres.
Si piquem els dits en aquella cambra
les verdes parets ens retornen, àvides,
un ressò brutal que ens colpeja l’ànima.
Un buit sepulcral s’amaga a les fosques
Darrera del llit, darrera de l’ombra.
V
Darrera l’ombra que s’amaga al llit hi ha figures llargues de porcellana.
Son gats i gossos que s’amanyaguen en una escena que m’atabala.
Darrera l’ombra que allà s’amaga es fonen segles de vides i ànimes.
Hi ha vànoves negres , també daurades, que com a virtut,
semblen mostrar-nos escenes d’èpoques avui llunyanes,
però que als nostres dies poden llegir-se
amb interès, per que ens parlen sempre
darrera l’ombra de la experiència.
Darrera l’ombra que pertot ens envolta
Trobarem, sens dubte la bona senda.
El futur, incert, que ens neguiteja,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada